Any I d. de Guardiola

L'aficionat barcelonista no pot esperar d'aquest equip que repeteixi el que és, senzillament, irrepetible. L'escenari dels últims quatre anys ha estat somiat i em sembla que tot seguidor d'aquest equip coincideix amb mi que és pràcticament impossible repetir una etapa semblant. La qüestió és senzilla; si el culè coincideix amb aquesta premissa, hauria d'afrontar aquesta nova temporada des de la il·lusió (d'una nova era), i mai caure en l'error d'afrontar-ho des del continuisme (Guardiola és història). L'escenari és el mateix i els actors també, però no el director. Convido al culè a llegir els partits del Barça sense caure en l'error de la comparació. Paciència, que comencem de nou.

"veintediscosmuybuenos"

The Bends (Radiohead)

Nashville (Josh Rouse)

Bring It On (Gomez)

Fate (Dr. Dog)

Infinite Arms (Band Of Horses)

Sky Blue Sky (Wilco)

Revolver (The Beatles)

What's The Story Morning Glory (Oasis)

Double Fantasy (John Lennon)

Parachutes (Coldplay)

For Emma Forever Ago (Bon Iver)

Pet Sounds (The Beach Boys)

All Things Must Pass (George Harrison)

Moseley Shoals (Ocean Colour Scene)

Yoshimi Battles The Pink Robots (The Flaming Lips)

Want One (Rufus Wainwright)

Odessey And Oracle (The Zombies)

RAM (Paul McCartney)

You Gotta Go There to Come Back (Stereophonics)

Music From Big Pink (The Band)

Be The Void

Dr. Dog no deja indiferente a nadie con su último trabajo; Be The Void. La banda americana se nutre de un nuevo sonido algo más modernizado y adornado con un aire electrónico que da una nueva identidad al grupo, sin dejar de ser excelentes en su música.

Los fans de Dr. Dog tenemos la certeza de que publiquen lo que publiquen estará tan bien hecho que no dara pie a malas criticas. Puede que el disco carezca de melodia, pero no de fuertes sensaciones, de pura excitación liderada como de costumbre por las voces de Toby y Scot. Temas como Get Away o Vampire derrochan mucho más que música, derrochan pura energia.

Recuérdame

Recuérdame

Si hay un dios,
la naturaleza misma es él,
ella es la vida,
la muerte sabida

¿Quién sabe cuántos días nos son guardados?
La vida no es un don,
es una concesión,
se asume por obligación

Si hay un cielo,
quién te subió a él?
Solo será eterno
lo que mantenga en el recuerdo

¿Quién contrae al vivo con el muerto?
La vida no es un don,
es una concesión,
se asume por obligación

Si algo hay eterno,
es solo el amor,
naces por él,
te recuerdan en él

Cuántos de mis días te hubiera regalado!
La vida no es un don,
es una concesión,
se asume por obligación

Si hay un cielo,
quién te subió a él?
Solo será eterno
lo que mantenga en el recuerdo

somni

Aquesta nit he tingut un somni estranyíssim.

L’ “episodi” comença en un cotxe ample i llarg, d’unes 8 o 9 places… Sóc jo el que condueixo i em dirigeixo cap al barri de Marianao, a prop d’on viu el meu amic Cosme.

Allà l’espero sense saber ben bé perquè, ni tan sols havíem quedat. L’Elena, la meva parella, passa per allà en aquell moment, em veu i s’apropa a fer-me un petó. Seguidament, em diu que té moltes coses a fer i que ha de marxar rapidíssim.

Jo seguia esperant al Cosme al cotxe, aturat, davant del seu portal. Però, sorprenentment, no és en Cosme qui surt d’aquella porta. Són el Guardiola i el Tito Vilanova! El Guardiola em saluda com si em conegués de tota la vida i constantment em pregunta si estic preparat. Jo penso: “preparat per què?”

El Pep m’indica el camí que hem de seguir, jo segueixo al volant. No sé on anem ni tampoc ho pregunto. Es va fent de nit i arribem a una zona molt semblant al delta del Llobregat. Un terreny ple d’aiguamolls, ànecs, canyes i, sobretot, molts gats. (“Perquè tants gats?”, em pregunto)

Tot seguit el Tito Vilanova I el Guardiola em diuen  que em d’acabar amb ells, els gats. Així, no ens molestaran mai més. De repent, comencem a perseguir a tots els gats que veiem. Capturem tots els que podem i els engabiem.

Quan el Guardiola diu que ja n’hi ha prou, tornem al cotxe i ens dirigim fins a casa meva. Em xoca el fet que el Guardiola saludi a tota la meva família (germans i pares). “Com pot ser que els conegui, de què?”.

No recordo res més.