Any I d. de Guardiola

L'aficionat barcelonista no pot esperar d'aquest equip que repeteixi el que és, senzillament, irrepetible. L'escenari dels últims quatre anys ha estat somiat i em sembla que tot seguidor d'aquest equip coincideix amb mi que és pràcticament impossible repetir una etapa semblant. La qüestió és senzilla; si el culè coincideix amb aquesta premissa, hauria d'afrontar aquesta nova temporada des de la il·lusió (d'una nova era), i mai caure en l'error d'afrontar-ho des del continuisme (Guardiola és història). L'escenari és el mateix i els actors també, però no el director. Convido al culè a llegir els partits del Barça sense caure en l'error de la comparació. Paciència, que comencem de nou.

"veintediscosmuybuenos"

The Bends (Radiohead)

Nashville (Josh Rouse)

Bring It On (Gomez)

Fate (Dr. Dog)

Infinite Arms (Band Of Horses)

Sky Blue Sky (Wilco)

Revolver (The Beatles)

What's The Story Morning Glory (Oasis)

Double Fantasy (John Lennon)

Parachutes (Coldplay)

For Emma Forever Ago (Bon Iver)

Pet Sounds (The Beach Boys)

All Things Must Pass (George Harrison)

Moseley Shoals (Ocean Colour Scene)

Yoshimi Battles The Pink Robots (The Flaming Lips)

Want One (Rufus Wainwright)

Odessey And Oracle (The Zombies)

RAM (Paul McCartney)

You Gotta Go There to Come Back (Stereophonics)

Music From Big Pink (The Band)

Be The Void

Dr. Dog no deja indiferente a nadie con su último trabajo; Be The Void. La banda americana se nutre de un nuevo sonido algo más modernizado y adornado con un aire electrónico que da una nueva identidad al grupo, sin dejar de ser excelentes en su música.

Los fans de Dr. Dog tenemos la certeza de que publiquen lo que publiquen estará tan bien hecho que no dara pie a malas criticas. Puede que el disco carezca de melodia, pero no de fuertes sensaciones, de pura excitación liderada como de costumbre por las voces de Toby y Scot. Temas como Get Away o Vampire derrochan mucho más que música, derrochan pura energia.